Després de gairebé tres anys, aquesta legislatura que, per a moltes persones d’aquesta casa, era la de l’esperança (negociació nou conveni, canvi d’interlocutors, nova valoració de llocs de treball, regularització del diferencial de l’IPC, etc), va tenyint-se d’una mena de desencís, d’una espècie de ràbia continguda.
Des del primer dia, el Comitè i la Junta ha defensat una posició pacient, dialogant, carregada de bons auguris. Amb una actitud responsable, amb voluntat d’arribar a acords que minimitzin el descontentament, amb criteris debatuts reunió rere reunió, amb respecte i amb consciència…
Però la paciència té un límit: el govern ha mantingut des del primer dia una actitud a cavall entre la promesa del “demà passat ho arreglarem” i la de l’apagafocs que ve d’urgència amb la consigna “és impossible el que es va dir abans d’ahir”.
Per tot això, aquest bloc pretén començar a airejar aquesta situació, crear un estat d’opinió sobre els abusos als quals s’està sotmetent al personal d’aquesta casa, als seus drets laborals i les seves reivindicacions legítimes. Tenim una llarga llista de temes per atendre o sigui que segur que en algun us hi veureu reflectits. Us encoratgem a participar-hi!
Comitè i Junta 
Bé , moltes felicitats per fer mes fàcil la comunicació entre tots plegats .
Felicitats també per dir en veu alta allò que molts de nosaltres pensem NO ESTAN POR LA LABORRRRRRRRRRR.
ara bé, això de dir com hem de fer-ho no m’agrada , què vol dir respetuosament ? no puc dir ni una miqueta COLLONS JA ERA HORA!!!!!!!!
A mi, dir collons m’agrada i no perquè físicament en tingui, que no es el cas , de totes maneres per complir amb el vostre desig l’utilitzaré de forma correcta i que serveixi per donar-vos les gràcies:
________________________________________
A VEURE SI APRENEU A PARLAR BE, COLLONS!
Estudi gramatical en base a la expresió “collons”.
Veieu com es de ric el vocabulari catala.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el “PRESENT” indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el “REFLEXIU” significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’”IMPERATIU” significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
“A” expressa por (acollonit),
“DES” significa riure (descollonar-se),
“UT” indica perfecció i satisfacció (collonut) i
“ASSOS” indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
“DE” significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
“PER” significa voluntarietat (ho faré per collons!);
“FINS” expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
“AMB” indica valor (és un home amb collons!);
“SENSE” indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
– La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.
– Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
Salutacions
Doncs sí, de falta de paciència no es podran queixar, s’ha arribat fins a la frontera de la ingenuïtat i fins a on la responsabilitat permet, més enllà entrem en el territori dels adjectius descalificatius i probablement ja fa temps que estem en ell. Avui complim una efemérides significativa, mil dies de govern de Santí Vila i jo em pregunto, algú a notat el gran canvi? fins a on arriba a la meva percepció de la realitat diria que res de res (naturalment estic parlant dels éssers humans normals i òbviament no dels tocats per la divina providència, que no vegis com són proveïts). el complement de conveni? aquí segueix creant desigualtats, la promesa de ningú per sota de mil euros, va ser que no, la valoració de llocs de treball, je je … no em facis riure que em tiven els punts, la tan necessària organització coherent, plasmada en un organigrama il·legal; el reconegut caos en la plantilla, lluny de corregir-se està pitjor que mai, etc . . . mentrestant la seva escandalosa plantilla de càrrecs a dit i els seus perniciosos efectes, que un principi volíem imputar a la inexperiencia i que avui sense cap dubte estem segurs que es deu a una descarada prepotència inoperativa amb fervent necessitat de justificar el seu sou, segueix creixent i usurpant funcions que no els pertoca ni legal ni moralment Com diria un amic, perquè et defraudi un polític solament has de donar-li l’ocasió i el nostre alcalde com deia més amunt a tingut mil oportunitats per a fer-lo.
I com diria un il·lustrat company i ara que? doncs ara caaaaaanya
Mil Gracies per obrir aquest canal de comunicacio i per tota la feina que porteu endevant!!
Jma (teatre)
Perfecta i amés ens servira per adquirir una cultura ACOLLONANT
Gràcies a vosaltres per la vostra confiança.
Ens embarquem en aquest necessari nou projecte, amb la il·lusió que el blog sigui una via de comunicació entre tots nosaltres, directa, àgil i participativa.
Us volem animar (perquè obligar es lleig) que ho useu, és més, que abuseu fins a desgastar-lo (ja comprarem altre) que participeu de la manera que us vingui de gust, amb nom propi o anònimament, que digueu el que vulgueu i de la manera que considereu més oportuna (bé, tots som ja grans per fer el que toca, ja m’enteneu) Però sobretot que ho considereu vostre i per tant, ho cuideu que ho critiqueu, que ens forceu a ser cada vegada millors, perquè creixi i perquè no, pugui arribar a tenir una gran difusió i convertir-se així en una potent eina al servei dels treballadors. Salut
Per cert, volem donar afectuosament les gràcies a la nostra super-cooeditora.
Is only rock and roll but I like
Pd- Al cooeditor res, ho sentim, va amb el càrrec.
The peak with me two stones
Promeses incomplertes
L’any 2010 ha començat amb una nova promesa incomplerta per part del govern de la ciutat que contradiu per enèssim cop la seva paraula i ho fa, com és costum, amb els treballadors. De fet, no ens enganyem: ja ens ho esperàvem. Poques persones -algun ingenu, potser?- imaginaven que la valoració i catalogació de llocs de treball, que l’Alcalde en persona ens va explicar un dia al teatre municipal, seria tal i com ens la van presentar. Finalment, en realitat, ha estat una desvaloració per a molts llocs de treball.
Altra vegada, fum, fum i més fum, com la tradicional nadala. Ens serveixen un nou cafè per a tothom i, com sempre, aigualit a més no poder. No se n’adona, l’alcalde que els treballors ja n’estem farts de mentides?
La mentida torna a fer-se patent una vegada més. Sempre som els treballadors els qui acabem pagant els plats trencats. Cal demanar als nostres polítics, que es plantegin la seva actitut davant d’aquesta nova presa de pèl la qual deixa bastant clar que no respecten ni valoren la nostra feina.
Hi ha algú que encara ho dubti?
Per acabar vull felicitar aquesta iniciativa del blog i animar a tots i totes a participar i a dir prou.
Felicitats pel blog