Arxivar per Març de 2010

26
març
10

aclariments sobre el complement conveni

Des del Comitè i la Junta vam demanar a Recursos Humans que enviés una nota aclarint el procés pel qual es començaria a percebre el complement de conveni en aquells casos que fos pertinent.

Ara bé: la nota enviada avui per Recursos Humans —molt tècnica— ha generat nous dubtes i hem pensat que seria adient fer una explicació complementària per tal d’aclarir exactament el concepte “Complement Conveni”.

El complement de conveni va començar a ser aplicat l’any 2000 de manera incorrecta, vinculant-lo a les persones i no al lloc de treball (la qual cosa va acabar malauradament associada a l’antiguitat de cada treballador). Això ha causat diferències notables entre persones que ocupaven el mateix lloc de treball pel simple fet de tenir diferents dates d’incorporació. Aquesta situació trencava un dels principis bàsics que ha guiat la feina del Comitè i la Junta i que és “a igual treball, igual salari”.

Però compte: què s’entén per “igual treball”? Sense entrar en tecnicismes i per fer-ho breu, entendrem, per norma general, mateixa fitxa descriptiva del lloc de treball i mateix grup, complement de destí i complement específic.

Per tant és important destacar que aquesta equiparació entre iguals no pretén premiar ni castigar a ningú. No serveix per valorar econòmicament el lloc, ni la feina feta ni la feina per fer. No compensa triennis ni antiguitats ni suposa cap reconeixement que no sigui l’equiparació entre iguals. D’entre els “iguals” s’ha agafat el topall superior: o sigui, aquell que cobrava més per concepte de complement de conveni i és el que s’ha aplicat a la resta.

D’això se’n desprèn que hi ha llocs singulars que no tindran cap referència amb qui comparar-se i que, per tant, no cobraran aquest complement de conveni. Volem que s’entengui especialment aquest darrer paràgraf perquè detectem molta confusió entre les persones que ocupen places singulars.

Al marge d’això, volem aclarir quatre punts concrets dins la casuística de consultes que se’ns han fet arribar:

  1. Les persones que el seu sou o contractació depèn d’un programa subvencionat per una altra administració no tenen dret a percebre els increments retributius generats per aquest complement. Això és així per imposició del govern en les reunions amb el Comitè i la Junta on va deixar clar que aquest tema no era negociable.
  2. En els darrers dos anys s’ha donat la circumstància que no hi ha hagut diferencials positius de l’IPC, la qual no ha generat obligacions retributives per a ningú.
  3. Som conscients que és probable que hi hagi errors. Per això s’ha acordat que els errors, un cop detectats (a instància de l’interessat) es corregiran de forma automàtica.
  4. Recordem a tothom, que el dret de percebre aquest complement es generava quan s’acomplien dos anys de contracte com a fix. Per tant, si algú, per exemple, fa quatre anys que va entrar, li ha coincidit el dret a la retribució just quan no hi ha hagut diferencial per percebre.

ADDENDA: com a anècdota però, per si de cas, volem dir-vos que pràcticament la totalitat de les persones que composem el Comitè i la Junta no tindrem cap increment retributiu en concepte de complement conveni. Malgrat això, aquest és el primer resultat palpable (i hem volgut expressament que fos el primer) de tres anys de negociacions.

Anuncis
25
març
10

Companys i companyes invisibles

L’administració local, la més pròxima, genera una sèrie estranya i sistemàtica de desajustaments que, en ocasions, arriben a ser sagnants.

El desajustament del qual volem parlar-vos avui és el que hem volgut anomenar “companys i companyes invisibles”. Això és, la llarga corrua de persones que, dins la corporació, desenvolupen tasques d’atenció al públic, d’arxivament, de mediació i d’altres feines però amb una particularitat: el seu sou no el paga l’ajuntament sinó que el paga una empresa a qui l’ajuntament ha contractat.

Sí, sí: existeixen. I generalment no s’exclamen. Conviuen amb nosaltres en molts serveis, s’alegren amb els èxits del departament i ploren, també, les situacions que cal deplorar. Són la cara pública de l’administració als centres cívics, fan la mediació cultural de l’OMAC, estan gestionant la primera línia de foc dels serveis socials i del menjador social, administren el cobrament de les multes i, en definitiva, tenen la difícil missió de donar la cara per una administració que no la dóna per ells.

Perquè, podent subcontractar empreses, qui vol crear places en plantilla i concursar-les amb lliure concurrència?Perquè, podent tenir persones assalariades penosament amb empreses de col·locació, qui vol tenir drets i deures garantistes que permetin el desenvolupament educatiu i social dels treballadors i les treballadores en el marc d’una carrera professional? Carnassa.

Sabem que ara és un mal moment per a aquests temes. L’excusa de la crisi està justificant a molts governants a l’hora de les retallades. De cares al juny s’incorporaran a l’ajuntament més de cent treballadors i treballadores amb contractes de plans d’ocupació per sis mesos.

Malgrat que aquestes més de cent noves incorporacions no són llocs de treball exactament iguals que els que descrivíem al principi d’aquest article, és innegable que s’incorporaran a la nòmina de companys i companyes invisibles, a qui no els beneficiarà per res el conveni vigent.

El volum de companys i companyes invisibles, per tant, ascendirà a prop de la meitat de la plantilla. Un tema per reflexionar.

15
març
10

retribucions càrrecs de confiança

Abans d’ahir un missatge anònim al bloc ens demanava que refresquéssim la memòria a la plantilla i que féssim públics els sous dels càrrecs d’assessorament i confiança que ocupen llocs de “direcció”.

S’ha de dir que el Comitè i la Junta sempre hem estat al corrent dels sous d’aquestes persones i que si, en general, amb aquest tema no s’ha fet sang, ha estat per prudència, per elegància, perquè “tots ens coneixem” i perquè, en definitiva, hem volgut sempre primar la lluita pels drets de la plantilla per sobre de la crítica a les decisions del govern.

Ara bé: arribats a aquest punt, confrontats a l’hora de demanar rendiments a les decisions preses i quan sembla que arribar a un acord en matèria de valoració de llocs de treball es perfila en un horitzó ni llunyà ni improbable, és un bon moment per passar comptes:

AvUi amB toTs vOstès i a PetiCió dE l’OieNt

al nostre incomparable circ de tres pistes

RETRIBUCIONS ANUALS BRUTALS (VOLEM DIR BRUTS)

CÀRRECS DE CONFIANÇA I ASSESSORAMENT 2009

 

        SOU BASE COMPLEM DESTÍ COMPLEM ESPECIFIC TOTAL 2009 + 0,3% 2010
Coor-Gerent Govern   A2 26 13.756,92 10.258,26 37.184,10 61.199,28 63.035,25
Cap Gavinet-relacions   A2 26 13.756,92 10.258,26 20.984,82 45.000,00 46.350,00
Cap Protocol   A2 23 13.756,92 8.027,64 8.649,48 30.434,04 31.347,06
Cap Comunicació   C1 22 10.254,91 7.490,65 13.465,06 31.210,62 32.146,93
Director Comunicació Vacant A1 27 13.756,92 10.258,26 20.984,82 45.000,00 46.350,00
Gerent d’Urbanisme Xavier Ludevid Massana A1 30 16.209,33 14.233,21 40.142,38 70.584,02 72.401,54
Cap RR.HH Helena Lázaro Carreras A1 27 16.209,33 11.692,97 17.098,08 45.000,38 46.350,39
Cap Serveis a les persones Francesc  Xavier Díaz Vilanova A2 26 13.756,92 10.258,26 19.946,36 43.961,54 45.280,38
T O T A L S (2009 – 2010) 372.389,88 383.261,55

33 % de seguretat social

126.476,31.-

Cost total

509.737,86 €

I si, suméssim despeses, dietes i altres prebendes i milongas.

“…………………”

(en efecte, el 72 és el 72, i des d’aquí, la nostra més profunda admiració, oé, oé, oooooeéeeeeeeee!!!)

“Liderar no surt a compte”

Casualment, en una reunió ahir entre el comitè i la junta i l’alcalde, regidors i LTC Project, mentre es presentaven els resultats de l’informe que han redactat aquests últims, l’Alcalde es lamentava que per arribar al consens s’ha sacrificat la part de sous directius i que «[textualment] a l’Ajuntament de Figueres, liderar no surt a compte». En el context de la reunió, “liderar” volia dir “dirigir” i es referia als sous baixos de les persones que ocupen alts càrrecs en l’esfera de la direcció de l’ajuntament: cobren poc.

Aquest article podria no acabar-se aquí i plantejar una sèrie de reflexions sobre les paraules de l’alcalde. Però acaba aquí perquè cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Pròxim lliurament d’exemple de contenció i austeritat:

dedicacions exclusives i altres engrunes dels nostres regidors.

En breu a la seva carpa favorita

12
març
10

[indi]gestió dels recursos humans

L’àrea de Recursos Humans té el mal costum de no donar resposta a la majoria de peticions que formula el personal de la casa. Això no és cap novetat i ha estat una queixa sostinguda al llarg dels anys. Per això, moltes vegades, el personal de la casa ha confiat en els seus representants sindicals, ha demanat al Comitè i la Junta que abanderin les seves causes i, per sort, la pressió dels “més” ha pogut aconseguir respostes o negociacions.

Ens trobem però que, per primera vegada, ni tan sols el Comitè i la Junta aconsegueix obtenir respostes a temes que afecten a la globalitat del personal. I això és curiós perquè ara que a Recursos Humans hi ha algú que també per primera vegada n’exerceix les funcions de cap (Sra. Helena Lázaro Carreras, càrrec eventual d’assessorament i confiança a qui un organigrama il•legal l’ha nomenada a dit com a cap de recursos humans), ens trobem amb la pitjor interlocució de la història d’aquest ajuntament.

Senyora Lázaro: som tots conscients que té un paper de mal jugar. Però precisament per això, perquè l’antipatia que desperta un càrrec com el seu no es traslladi a l’àmbit personal, li agrairíem una mica més de sentit comú. Vostè ha de decidir si vol jugar un rol tècnic o vol jugar un rol polític. Si vol jugar un rol tècnic ha de donar respostes, ha de conèixer el funcionament de l’administració i no pot escudar-se rere l’eterna canterella de “el que mani el senyor regidor”. Si, per al contrari, vol jugar un rol polític, justificar silencis, decisions de mal digerir des de punts de vista legals, i alliçonar el personal amb arguments de servilisme al govern, la cosa està més magra.

Perquè si vol jugar al rol tècnic, com a tècnica la respectarem. Però si juga al rol polític (sense ser-ne), com a política la tractarem. No oblidem que cobra un sou d’alta direcció (un sou que no ha estat valorat en cap estudi) i que els problemes d’un alt directiu són diferents als problemes d’un auxiliar administratiu. Digui’ns què vol ser de gran, Sra. Lázaro. Doni’ns mostres d’interès pels problemes del dia a dia, per les qüestions legals, aporti solucions enlloc de problemes, i sigui, en definitiva, la cap de Recursos Humans que aquest ajuntament necessita i es mereix.

10
març
10

Dues mil cinc-centes gràcies!

Avui no és un missatge combatiu ni de crítica sinó de congratulació. Aquest bloc, després de dues setmanes en actiu, porta registrades prop de 2.500 visites. Dit en altres paraules, una mitjana de més de 150 entrades diàries.

Les noves tecnologies (el progrés, ai las!) incorporen petits sistemes de control d’impacte. Això permet, a diferència de l’era mecànica (alguns en diuen era analògica), una proximitat, una immediatesa, que fins ara ni somniàvem.

Per això, per fer d’aquest bloc un bloc llegit i seguit (i per tant, amb més credibilitat cada dia), volem donar-vos les gràcies. Fem d’aquesta eina de comunicació una cosa viva, eficaç i llegida. Està a les vostres mans i, de moment, ho esteu fent la mar de bé.

Gràcies!

08
març
10

No volem que només sigui el dia de l’hipocresia

Es veu que algú ha decidit que avui és el dia de la dona treballadora. No sabem si aquest reconeixement duu implícit que la resta de l’any no és el seu dia. Així que, sofertes dones treballadores, prepareu-vos avui perquè us surtin oportunistes salvadors de cartró pedra, a qui se’ls omplirà la boca declarant-se paladins i defensors de la vostra causa. Tindran molta cura en fer que les seves benintencionades paraules siguin oportunament recollides per algun micròfon (essent proporcional el nombre de micròfons a la importància del càrrec que ocupen) i fins a la pròxima efemèride. Des d’aquest humil mitjà volem ser la veu dels molts que anònimament pensen desinteressadament com nosaltres i declarar-nos els vostres fervents admiradors i dir-vos que per a nosaltres avui és el dia de la dona treballadora, però també demà al matí, i demà passat i la resta de l’any. Gràcies

05
març
10

Un tema preocupant

En els darrers mesos hi ha hagut un incomprensible increment de les baixes laborals a l’Ajuntament de Figueres. Mai, en cap altre context, tantes persones han hagut d’abandonar el seu lloc de treball per prescripció mèdica. Ens consta que la mútua contractada per l’Ajuntament fa un seguiment exhaustiu i qualificat d’aquestes baixes i que, en general, el personal està content amb aquest seguiment.

Ara bé, lluny de la complaença per aquests seguiments satisfactoris, la mútua mèdica hauria de començar a inquietar-se: per què avui per avui paga més baixes que fa un any? Per què, per exemple a l’àrea d’atenció a les persones, hi ha hagut més de vuit baixes (confirmades totes pels serveis mèdics de la mútua) ens els darrers sis o set mesos relacionades amb angoixa, depressions reactives per stress laboral i altres quadres psicològics relacionats amb la feina? I la Guàrdia Urbana? El nombre de baixes i l’estat de desànim que s’hi respira hauria de disparar algunes alarmes.

Alguna cosa passa amb la prevenció de riscos laborals que no està funcionant. Alguna cosa passa amb la patètica gestió dels recursos humans que s’està duent a terme des de l’Ajuntament de Figueres. Alguna cosa que podria tenir relació amb els càrrecs eventuals i càrrecs electes que sobrepassen amb escreix les seves atribucions legitimats per un organigrama il·legal (fins i tot amb casos de coacció). Alguna cosa que potser té a veure amb la distància entre el discurs oficial segons el qual tot es fa amb voluntat de funcionar com una empresa, mentre ningú d’aquests entén que l’administració pública treballa i ha de treballar amb altres paràmetres: salvaguardar la igualtat d’oportunitats, la responsabilitat en la gestió de l’erari públic, el respecte pels terminis que garanteixen la publicitat i la lliure concurrència, i, en definitiva, una sèrie de conceptes que, ara mateix, sonen a “xino” en l’imaginari d’alguns càrrecs de confiança.

Entraríem en detalls molt més escabrosos però la prudència i la confidencialitat ens impedeixen esbandir públicament determinats casos. Estem alarmats i preocupats i per això demanem que la mútua i l’empresa que supervisa els riscos laborals posin en marxa una investigació. La nostra salut s’ho val.

A part de demanar-ho a la mútua per escrit, entrarem per registre d’entrada aquestes preocupacions (a veure si tenim sort i ens contesten per escrit, cosa cada vegada més infreqüent: estem pendents encara que ens diguin alguna cosa sobre el fons de garantia social).








Comentaris recents

Març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

RSS Canal Sindical

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Anuncis