Senyores i senyors d’ERC,
Vagi per endavant que, sigui perquè no han tingut opcions reals de govern fins ara, sigui pel credo que sincerament poden haver defensat des de les seves files, el Comitè d’Empresa i la Junta de Personal de l’Ajuntament de Figueres valoren positivament la línia coherent i la prudència mantingudes fins ara cada cop que ERC s’ha manifestat públicament en relació a les polítiques de personal de l’Ajuntament.
Ara bé: sonen tambors de pacte i creiem que, com a representants sindicals de prop de 400 persones que dependran, en major o menor mesura, de la coherència i la prudència que vostès vulguin seguir mostrant, ens creiem legitimats per a fer-los una sèrie de preguntes.
1) Vostès han manifestat un desacord significatiu (el seu primer butlletí d’aquesta legislatura, repartit bústia a bústia, ho declarava sense embuts) amb la política de remunerar les dedicacions exclusives de tants regidors de govern amb sous d’alta direcció. Tenint en compte la presència de vuit càrrecs de confiança a l’Ajuntament de Figueres que també tenen sous d’alta direcció, quin criteri defensaran si entren a formar part del govern?
2) Si les aspiracions de regulació i valoració dels llocs de treball de tota la plantilla de l’Ajuntament depenen d’un increment de capítol 1 i aquest increment, tot i que considerable (arreglar les coses mal fetes de fa temps, té un preu), és inferior al cost anual de les dedicacions exclusives i als càrrecs de confiança, quin creuen que seria el seu posicionament públic?
Un petit quadre valdrà més que mil paraules:
|
Aspiracions de regulació de tota la plantilla per part dels treballadors |
Oferta actual del govern |
Cost anual de dedicacions exclusives, assistències i càrrecs de confiança |
|
1.200.000 euros repartits amb un estudi seriós en el temps que calgui (5 anys) |
800.000 euros repartits arbitràriament (inicialment en 5 anys) |
1.000.000 euros a l’any |
3) Com a possible soci de govern, donaran justificació a un organigrama aprovat pel ple amb un acte nul de ple dret, sense cap valor jurídic, basat en una estructura que legitima la presència dels càrrecs de confiança (contravenint la Llei de Bases de Règim Local) i que l’actual equip s’entesta en aplicar? No és que estiguem en contra de l’ordre i dels organigrames però, podent-los fer bé, amb acords de ple publicats i publicitats durant trenta dies amb fase d’al·legacions, per què el govern ho fa voluntàriament malament?
Gràcies per la seva atenció. El Comitè d’Empresa, la Junta de Personal i prop de 400 persones en plantilla esperen impacientment la seva resposta.
Comitè i Junta 
Aquests d’ERC no saben pas on es foten. En Santi se’ls torejarà d’una manera tan bestial que haurem de tornar a obrir la plaça de braus.
Realment, he de reconèixer que els nostres polítics domèstics (amb aspiracions, això si, a deixar de ser-ho tots ells) em tenen absolutament fora de joc, doncs que no els entenc, ni a ells, ni la naturalesa dels seus actes, ni l’objectiu de les seves decisions.
Plantejaré les meves divagacions i agraïria qualsevol pista que m’ajudi a esvair un dubte que em corroïx: sóc idiota o és que estan bojos aquests romans.
Anem al tema
En primer lloc, com és possible que el soci de govern en aquell moment Pere Casellas, donés suport a l’aprovació dels pressupostos i en aquest mateix Ple, el seu soci Santi Vila li disparés un torpede de factures sense consignació en la mateixa línia de flotació del seu vaixell almirall Cultura, això en si mateix, ja desperta tota una col·lecció d’interrogants sobre els actes d’ambdós i qualificatius que podrien definir tant a l’un com a l’altre, però el que em duu ja al deliri, és pensar que no fa ni tres mesos que el govern de Santi Vila havia aprovat tot un muntant de factures igualment sense consignació, de departaments sota regidoria seva per un import tan elevat com el que atribueïx al departament en el qual no regirien els seus colors i si a més sumem, que no era la primera vegada que passava, es fa molt més difícil entendre com és possible, que l’altre assisteixi a la seva crucifixió sense dir ni mú.
Amb aquests elements a l’escena, que per prudència desanimarien a qualsevol ésser normal mogut per normals interessos a fer qualsevol tipus de negoci o tracte amb els esmentats.
Apareix l’altre protagonista d’aquesta història, el Senyor Francesc Canet de ERC. El mateix, al que Santi Vila va donar carbassa per a formar el primer govern, malgrat que tenien un pacte previ en el qual van consensuar, fossi el resultat que fossi a les municipals, ser socis de govern. Doncs pel que sembla ara i després de tot, Francesc Canet té intenció de formar part d’aquest circ.
Sis-plau algú entén una mica tot això.
Com és possible que un es deixi donar estopa d’aquesta manera, l’altre la doni de manera tan desvergonyida i aquell ho ignori de forma tan evident.
Per descomptat, tinc les meves qüestionables (faltaria més) teories
Primera – Pere Casellas ho té controlat i tot forma part d’un estudiadíssim pla que aviat veurà la llum deixant-nos a tots bocabadats.
Segona – Santi Vila té poders paranormals i captiva a tot el qual se li acosta sotmetent-lo a la seva voluntat.
Tercera – Francesc Canet té una brillant estratègia conspiradora ultra secreta d’assalt a la butaca daurada, sortint lliure de tota màcula d’aquesta aliança. Estic intrigat sobre quina postura adoptarà el nou soci davant de les nombroses irregularitats, anomalies i extralimitacions, mirarà cap a l’altre costat, posarà la seva ideologia a macerar, es posarà al sol que més escalfi, s’esquincés les vestidures, tot un enigma, pròximament al seu Ajuntament més molón
Hi ha una altra explicació més prosaica però segurament més pròxima a la veritat per la seva senzillesa, és una simple qüestió nutricional, quant més aprop estiguis del menjador, més possibilitats de pitança.
Però lamentablement tot apunta a que els polítics són d’una altra pasta, són de kriptonita i per tant immunes a qualsevol tipus d’anàlisi sota la prisma de la lògica, la coherència o el sentit comú, el que ha de regir a qualsevol altre mortal, ells estan exempts.
José Doroteo Arango Arámbula
jose doroteo vos no sos un idiota!!!!viste….son ellos, els romans que si estan bojos.
no tengás preocupaciones….els romans destruiran el seu propi imperi, nomás quedará Asterix
Benvolguts José Doroteo i Mafalda: ni el primer, ni el segon ni el tercer: CAP.
Hem de creure en els treballadors que sóm, a la fi, els que portem el vaixell a bon port. Tot s’ha de dir: “a trancas y a barrancas”, però hi arribem; encara que no ho tenim gens facil, trobem pedres, pedres i més pedres en el dia a dia de la nostra tasca. I: qui ens posa aquestes pedres? Els polítics, sense cap mena de dubte. No m’extranya que la ciutadania estigui (estiguem) tant desencisats envers la clase política, però s’acosten eleccions aquest any i el vinent i… espero que: “La venganza será terrible”.