Es veu que algú ha decidit que avui és el dia de la dona treballadora. No sabem si aquest reconeixement duu implícit que la resta de l’any no és el seu dia. Així que, sofertes dones treballadores, prepareu-vos avui perquè us surtin oportunistes salvadors de cartró pedra, a qui se’ls omplirà la boca declarant-se paladins i defensors de la vostra causa. Tindran molta cura en fer que les seves benintencionades paraules siguin oportunament recollides per algun micròfon (essent proporcional el nombre de micròfons a la importància del càrrec que ocupen) i fins a la pròxima efemèride. Des d’aquest humil mitjà volem ser la veu dels molts que anònimament pensen desinteressadament com nosaltres i declarar-nos els vostres fervents admiradors i dir-vos que per a nosaltres avui és el dia de la dona treballadora, però també demà al matí, i demà passat i la resta de l’any. Gràcies
Gràcies Comitè i Junta pel reconeixement al dia d’avui. A Figueres, al barri del Poblenou, hi ha un monument dedicat al 8 de març: Dia de la dona treballadora, a la plaça que porta el mateix nom.
Com que es troba al terra, amb el pas dels anys s’ha trepitjat tant que, practicament, no s’hi llegeix res. TOT UN SÍMBOL.
El 8 de març de 1908 129 dones varen morir cremades dins en fàbrica textil de Nova York perquè demanaven millores laborals.
Avui les dones del 4t. món hem assolit millores. Però quantes dones estan explotades, marginades, sotmeses a vexacions i tantes misèries més?
Aprofitem el 8 de març de 2010 per fer-ne recordança i lluitar al seu favor, cadascú/ana en el límit de les seves possibilitats i circumstàncies.
Per a totes les companyes, especialment per a les de Serveis Socials, en aquests moments tan complicats i difícils. Molts petons des del “banquillo”.
Estic molt preocupada pel que està passant a l’ajuntament, a l’àrea de serveis a les persones i serveis socials on hi ha masses treballadors/es de baixa perquè no poden més, després d’estar massa temps al límit de les seves possibilitats, per la situació d’abandó de l’Ajuntament. Això, no ho diran, avui, que és el 8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA, en els florits discursos oficials.
Com és que el personal que atèn a la gent és del tot insuficient, en aquests serveis, situació denunciada pel Comité d’Empresa, precisament quan hi ha una profunda crisi econòmica i hi ha molta més gent necessitada a la ciutat ?
Què fan els regidors i regidores ? Què fa la cap de recursos humans ?
Què dirigeix el càrrec de confiança, si no té personal per a dirigir, ni sembla que tingui idea de què s’ha de fer ? I, a l’alcalde no li preocupen aquests “detalls” ? Potser es preocupa més de condecorar als seus generals però no del reduït i mal equipat personal de tropa ? I, qui es pensa que fa la feina ?
Podria atribuir-se aquesta desídia al fet que els usuàris que necessiten els serveis socials, estan ja al marge del sistema, i per això no voten i per tant no són prioritaris ? O, el que és prioritari és que no es queixin massa, o que no sigui massa visible la seva queixa, la seva misèria, per a què no ofengui les consciències dels que voten ? Deu ser això el que és prioritari.
Potser la denúncia de Càrites, dient que està al límit, té a veure amb aquesta mateixa insensibilitat consistorial ?
Potser de la “Figueres dels detalls” n’haurem de dir la “Figueres dels retalls”. I, és ben bé que sempre se la carreguen els mateixos. Serà que uns hi posen els retalls i els altres es queden amb els detalls ?
Detalls de grans estrategues, sense cap importància, per altra banda, si no posessin en risc la salut i el senderi de tots.
Gràcies guapíssima, quina xulada de vídeo!!! Com t’ho curres!!! Des de la resistència i gaudint de la vida intensament et desitgem un molt feliç dia de la Dona i successius dies de la vida!!!
Valgui per totes les dones del món!!!
UNA CARINYOSA I SINCERA ABRAÇADA
parlant de tot… ¿els d’ERC han contestat el post de l’altre dia ni que sigui en privat? se’ls va fer arribar alguna nota advertint-los de les 3 preguntes de marras? si la resposta d’ells és el silenci, tot va cap al desastre. Ja ho deia en josé doroteo l’altre dia: “com més aprop s’està del menjador, més possibilitat hi ha de pitança”. Suposo que el sorprenent seria que ERC ens sorprengués. Més sous, més dedicacions i sonen nous càrrecs de confiança. No sé si el “cortijo” en què volen convertir l’administracio donarà per tant (a no ser que sigui a costa nostra).