12
març
10

[indi]gestió dels recursos humans

L’àrea de Recursos Humans té el mal costum de no donar resposta a la majoria de peticions que formula el personal de la casa. Això no és cap novetat i ha estat una queixa sostinguda al llarg dels anys. Per això, moltes vegades, el personal de la casa ha confiat en els seus representants sindicals, ha demanat al Comitè i la Junta que abanderin les seves causes i, per sort, la pressió dels “més” ha pogut aconseguir respostes o negociacions.

Ens trobem però que, per primera vegada, ni tan sols el Comitè i la Junta aconsegueix obtenir respostes a temes que afecten a la globalitat del personal. I això és curiós perquè ara que a Recursos Humans hi ha algú que també per primera vegada n’exerceix les funcions de cap (Sra. Helena Lázaro Carreras, càrrec eventual d’assessorament i confiança a qui un organigrama il•legal l’ha nomenada a dit com a cap de recursos humans), ens trobem amb la pitjor interlocució de la història d’aquest ajuntament.

Senyora Lázaro: som tots conscients que té un paper de mal jugar. Però precisament per això, perquè l’antipatia que desperta un càrrec com el seu no es traslladi a l’àmbit personal, li agrairíem una mica més de sentit comú. Vostè ha de decidir si vol jugar un rol tècnic o vol jugar un rol polític. Si vol jugar un rol tècnic ha de donar respostes, ha de conèixer el funcionament de l’administració i no pot escudar-se rere l’eterna canterella de “el que mani el senyor regidor”. Si, per al contrari, vol jugar un rol polític, justificar silencis, decisions de mal digerir des de punts de vista legals, i alliçonar el personal amb arguments de servilisme al govern, la cosa està més magra.

Perquè si vol jugar al rol tècnic, com a tècnica la respectarem. Però si juga al rol polític (sense ser-ne), com a política la tractarem. No oblidem que cobra un sou d’alta direcció (un sou que no ha estat valorat en cap estudi) i que els problemes d’un alt directiu són diferents als problemes d’un auxiliar administratiu. Digui’ns què vol ser de gran, Sra. Lázaro. Doni’ns mostres d’interès pels problemes del dia a dia, per les qüestions legals, aporti solucions enlloc de problemes, i sigui, en definitiva, la cap de Recursos Humans que aquest ajuntament necessita i es mereix.

Anuncis

14 Responses to “[indi]gestió dels recursos humans”


  1. 1 Maria
    Març 12, 2010 a les 2:54 pm

    Benvolguts,
    Despres de seguir des del principi aquest bloc, encara no he trobat casi cap comentari amb un nom coherent… Només he trobat aquest escrit amb noms i cognoms.. em sembla lamentable.
    M’agradaria oferir el meu suport a la cap de recursos humans d’aquest ajuntament ja que sabem que ella ho fa des de la millor visió possible, tinguent a la mà les eines que té i les persones que l’envolten.
    Crec que la cap de recursos humans no és la primera vegada que exerceix com a tal, caldria informar-se’n abans de dir res…També caldria informar-se de la manera de selecció amb què es va dur a terme la seva selecció, crec que no va ser a dit com dieu.
    Finalment magradaria que el comité i al junta que representa els treballadors d’aquest ajuntament fessin uan reflexió del temps que perden, moltes vegades hores reals de treball i que han de cobrir els seus companys, sobre quina és realment la seva tasca… posar més pals a les rodes de les que ens posen els nostres polítics, o intentant solucionar problemes reals?
    Moltes gràcies per la vostra atenció

  2. 2 pa la traca
    Març 12, 2010 a les 3:09 pm

    Ja era hora que es posessin sobre la taula determinats temes. I encara us heu oblidat de parlar dels “privilegis” de que gaudeix aquesta senyora en aplicacio del NOSTRE conveni (reducció de jornada, baixa per maternitat,etc), siguent personal eventual que a sobre està discutint-nos els nostres drets laborals desde l’altre banda. queda pero, parlar de la resta d’____piii_____ que la acompanyen en articles propers.

    bona feina el comitè!

  3. 3 Blancaneus
    Març 12, 2010 a les 8:40 pm

    Sra. Maria,

    El seu és, sense cap mena de dubte, l’escrit més demagògic al qual s’ha hagut d’enfrontar aquest bloc en només dues setmanes. Perdré, però, en horari de cap de setmana (no de feina, no fos cas que les legítimes hores sindicals la perjudiquessin), el temps necessari per rebatre’l.

    1) Diu que vol veure un nom rere aquests escrits. El nom hi és. Si clica l’enllaç “qui som” veurà el nom de tots els representants sindicals. Cadascun d’ells, abans de publicar aquest article, l’ha rebut i l’ha pogut llegir i “vetar” en cas de no estar-hi d’acord. En canvi vostè no signa ni s’identifica de cap manera i, a més, ha posat un correu electrònic fals. O sigui: els altres que s’identifiquin però vostè no. Interessant aportació, la seva.
    2) L’escrit titulat “[indi]gestió dels recursos humans” està perfectament documentat per diverses raons, la primera de les quals és que denuncia que no es dóna resposta escrita ni parlada a les inquietuds del personal. Si vostè, sra. Maria, pot demostrar el contrari (la qual cosa la convertiria en una rara avis dins l’ajuntament), felicitar-la vivament per tenir relació directa amb el cèsar.
    3) L’escrit és respectuós amb la Sra. Lázaro. Si s’hagués volgut fer sang, li asseguro que de cartutxos n’hi havia. Que vostè sostingui que la Sra. Lázaro no va entrar a dit, ens planteja un dilema: o vostè no té ni la més remota idea dels sistemes legals d’aprovisionament de places a l’administració pública (i es delata com a algú que no treballa a l’ajuntament o que també va entrar a dit o que és regidora…), o vostè, de nou, disposa d’informació celestial per a la qual la resta de mortals no estem preparats.
    4) Que la Sra. Lázaro hagués fet abans tasques similars a aquesta o no, aquest escrit no ho menciona ni de passada i als efectes del present article no és important. Sé per un representant d’UGT d’Olot que va estar fent tasques en aquell ajuntament fins que la van cessar. Però no entraré en més detalls. Tampoc crec que ens interessi gaire saber si allà ho va fer malament o no.
    5) L’escrit només pretén ser un toc d’atenció destinat a una persona que, en temps difícils, caldrà que es decideixi: de fet, l’article és una invitació a treballar no només pels polítics de torn sinó també per al personal de l’Ajuntament.

    Sra. Maria (o Sra. Yolanda o com vulgui dir-se), espero haver satisfet les seves inquietuds però em temo que no serà així. Segurament perquè vostè no es diu Maria, ni ha guanyat mai cap oposició a l’ajuntament de figueres. Si és el contrari, el comitè li agrairà que s’identifiqui i li explicarà el seu parer en persona.

    Que passi un bon cap de setmana.

  4. 4 Santainocència
    Març 12, 2010 a les 9:20 pm

    Felicitats pel bloc. Abans de res, dir-vos que efectivament el correu és fals. Crec que es interessant que, des del respecte, es puguin aportar idees amb llibertat i d’una forma anònima.
    En aquest sentit, sobre el post de la cap de recursos humans (quin eufemisme dir-ne cap a un càrrec de confiança) haig de dir-vos que crec que es poc probable que jugui un rol tècnic.
    En primer lloc, perque no està capacitat per a aquest rol (al menys es desconeix que hagi passat les corresponent proves amb pública concurrencia). En segon, perquè no es possible legament (les tasques dels càrrecs de confiança són d’assessorament i no poden realitzar les que corresponen a personal funcionari). I en tercer lloc, i més important, perquè es deu al govern que l’ha nomenada. El funcionari és i se sent independent davant del govern. Traballa des del rigor tècnic, i, lógicament, sota les directrius del govern, en benefici de la ciutadania. En canvi, el personal eventual té força clar que el seu futur professional depen del govern que surti de les properes eleccions.
    Endavant!

  5. 5 Indignada
    Març 13, 2010 a les 11:50 am

    Sempre m’ha sobtat que el càrrec de cap de recursos humans estés en mans d’una persona anomenada a dit (Sí, a dit. No hi han hagut oposicions per accedir a aquest lloc). Altres càrrecs d’assessoria fluixa com són els de comunicació (molt elàstics en la seva definició i funcions) s’hi presten més, entre d’altres coses perquè ningú sap que hi graten exactament. Jo desconec l’experiència anterior d’aquesta senyora, és llicenciada en psicologia, no sé que va fer a Olot, sé que va estar treballant cert temps a una ETT … en fi … Per tenir el seu lloc de feina la majoria de la gent ha d’estudiar unes oposicions de “cuidado”. Demanar-li interés pels temes del dia a dia i per les qüestions legals és perdre el temps. Quina preparació legal té aquesta noia? I, per altra banda, no hi han técnics juristes a l’Ajuntament molt més capacitats? Calia malbaratar els diners que costa el sou de la Sr. Lázaro quan les seves funcions poden ser desenvolupades per personal que ja hi ha a la casa? Té gràcia veure-la entrevistar als opositors quan ella no ha passat cap prova.

    De cara a les futures eleccions, que el Sr. Alcalde redueixi la quantitat desmesurada de càrrecs de confiança i doni exemple d’austeritat en temps tan difícils. Segur que així es guanyaria el respecte de molts votants.

  6. 6 comjun
    Març 14, 2010 a les 12:32 am

    Amb l’ànim de suavitzar una mica l’acritud del debat, voldria aclarir unes qüestions.
    Per descomptat, la senyora Helena Lázaro, com a persona té tot el nostre respecte i no és la nostra intenció ni el nostre interes jutjar-la a nivell personal, faltaria més, però el que si tenim, és tot el dret de jutjar la repercussió perjudicial que la seva tasca o l’absència d’ella, té per al personal d’aquest Ajuntament.
    Clar, que difícilment pot ser d’altra manera, quan llocs tècnics no són proveïts per professionals qualificats, que puguin exercir amb independència la seva feina, sense estar sota la pressió d’un precari contracte temporal o l’inevitable servilisme que propicia l’assignació digital. Això que suposa per la Junta i el Comitè un cavall de batalla permanent, tant sols es solucionarà, quan qui ostenti el poder, actui amb la suficient intel•ligència, com per a evitar pagar perquè li regalin les oïdes i tingui la valentia de deixar als tècnics fer el seu treball, que no és altre que evitar que es cometin importants errors tècnics o legals i assumir els seus informes com una ajuda i no un obstacle, clar que així no li farien un vestit a mida. Mentre això no sigui així, es corre el perill de, com el rei d’aquell conte, quedar amb el cul a l’aire públicament perquè ningú dels seus pagats va gosar dir-li que anava nu..
    No és agradable, i per aquest Comitè i Junta mai ho és, haver de posar a la persona que hi ha darrera d’un nom propi a la “picota”, i per suposat no és una decisió a la lleugera, però després d’haver consumit els recursos i la paciència, es fa necessari assumir la responsabilitat d’aixecar la veu.
    Això naturalment no agrada, és molt més còmode algú que docilmente silenciï els atropellaments, ho sabem, però precisament estem aqui, per evitar que aixó passi i no tinguin el mínim dubte que ho farem.
    Una cosa ens ha quedat molt clara i és que l’actual govern té la “pell molt fina” i creuen que poden fer d’aquesta Administració Pública, el seu mas particular, tenint la poca vergonya de mostrar-se ofesos amb aquell que gosi contradir-los, considerant la foguera, el just càstig i merescut destí per a tal gosadia. Quina enyorança d’aquells temps preterits!, veritat?.
    Ah! per cert vagin proveint-se de iode i gasses perquè això no ha fet més que començar!
    La defensa dels drets de les treballadores i traballadors, el vetllar pels seus interessos, l’aconseguir les millors condicions de treball possibles i òbviament, la gestió dels recursos humans, són les legitimes responsabilitats que els representants dels treballadors han d’assumir i per a nosaltres, això és una cosa MOLT REAL.
    Per cert, aquest escrit també ha estat elaborat en cap de setmana, en el temps personal de l’autor, però si hagués estat escrit en dilluns o en dijous seria igualment legítim i sinó, lleigeixin les Garanties i Drets dels membres del Comitè d’Empresa i Junta de Personal, i sàpiguen que aquests delegats tan sols utilitzen una part del total d’hores sindicals reconegudes legalment, la qual cosa podria deixar de ser així.
    Ens veiem les cares, nosaltres aquí estem, per a construir o per a presentar batalla, la pilota sempre ha estat a la seva teulada.
    Sembla que tampoc hem pogut evitar l’acritud però és que tenim la vesícula biliar irrtada.

  7. 7 vesícula biliar
    Març 14, 2010 a les 6:15 pm

    Per què no publiqueu (si hi teniu accés, que suposo que sí) un llistat amb els sous dels càrrecs d’assessorament i confiaça? Crec que això ajudarà a crear un estat d’opinió bastant clar entre el personal. L’altre dia sentia que a en Ludevic li diuen “el 72” perquè cobra 72.000 euros l’any. És així? Us referiu al sou d’alta direcció de l’Helena Lazaro. També cobra això? Quin escàndol.

  8. 8 comjun
    Març 14, 2010 a les 8:46 pm

    El 72? je je . . . molt bona, aquesta no la sabia, mirarem el que demanes.

  9. 9 comjun
    Març 14, 2010 a les 9:54 pm

    Veig que se’ns havia oblidat tractar un tema
    Entenem, que defensar els drets de les treballadores i els treballadors, els pugui semblar a alguns, una pèrdua de temps, és més, el fet que puguin tenir drets, pot resultar-los summament irritant, (és una llàstima, que el fuet ja no estigui de moda), el que posa de manifest una mentalitat retrògrada i decadent.
    Avui en el segle XXI, si, si . . . el XXI, el que correspon és motivar, no flagel•lar; és que el treballador cobri el que és just pel treball que realitza i no salaris que el fan sentir miserable, veient a més, com se li regateja un euro i per contra es paguen salaris astronòmics, difícilment justificables a amics del governant de torn o es balafien els diners del contribuent en “xorrades”; és propiciar una adequada formació i que se li proporcioni els recursos apropiats per a realitzar el seu treball tan bé com sigui possible i no l’acostumat “apanya-te-les com puguis”; és que tingui el legítim estímul de poder promocionar-se, i no la desídia que desperta el “fins a aquí he arribat, ara aguanta”; és sentir-se dintre d’un organigrama racional que el reconeix i el valora, fent-lo sentir part fonamental d’alguna cosa amb coherència i no d’un caos inoperatiu sumat al que ja existia i a sobre haver d’escoltar que ell és el problema…, en definitiva, el contrari a la mentalitat que els seus actes desgraciadament evidencien cada dia. Probablement, aquesta no sigui la ideologia de tot l’equip, (déu no ho vulgui) però de moment, és el que sembla.
    Quan actualitzin el seu software o/i el hardware obsolet, vinguin a buscar-nos, potser ens entendrem més fàcilment.

  10. 10 Gargaemel
    Març 15, 2010 a les 7:50 pm

    Només 2 paraules: BLANCANEUS OOOOOLÉÉÉÉÉÉ!!!!

  11. 11 Josep
    Març 16, 2010 a les 1:33 pm

    Sota el nom de Maria qui s’amaga?
    Qui li vol tan mal a la pobre cap de Recursos Humans?
    A qui se li pot acudir defensar-la en aquest bloc?
    Molt divertit lo del 72, ja,ja,ja,ja,…
    Felicitats per la iniciativa!!!!!!!!!!!!!

  12. 12 comjun
    Març 17, 2010 a les 10:52 am

    Bueno, ja tenim la resposta a la sol·licitud deee… vesícula biliar (de vegades, ens ho poseu difícil per no semblar que mantenim diàlegs surrealistas) La quantitat que, de moment, està establerta que cobrarà l’empresa LTC per realitzar la valoració són 39.900 euros.

  13. 13 yo
    Juny 19, 2010 a les 2:40 pm

    Me alegra mucho que seas señora, un peto mol for


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s






Comentaris recents

Març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

RSS Canal Sindical

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Anuncis

%d bloggers like this: