optimista neutre pessimista
Avui és 26 d’abril. Avui era la data en la qual la comissió informativa aprovava, per a elevar-la al ple, la proposta de “valoració” de llocs de treball. Però no ha estat així. La setmana passada vam presentar les observacions que sectorialment i/o individualment va fer-nos arribar el personal en plantilla. En una reunió on va assistir-hi l’alcalde, vam plantejar els problemes procedimentals que havíem detectat i vam arribar a l’acord següent: aprofitarem el document que tenim de base però el polirem mirant de dotar-lo de factors objectius on es vegi plasmada una valoració real i una descripció més acurada dels llocs de treball. Agraïm l’esperit d’entesa d’en Josep Maria Marcè.
Això no implica necessàriament un augment de sou per ningú. Que quedi clar. El que hem fet és dir que un document que semblava massa aleatori o, a vegades, massa discrecional, hauria de tenir més factors d’objectivitat dels que semblava que tenia: o sigui, a tothom se l’ha de mesurar amb els mateixos paràmetres.
S’ha elaborat un calendari per treballar-hi el dia 6 de maig. També s’han establert uns criteris comuns per tal de realitzar aquesta tasca. És un procés que segueix obert i us encoratgem a seguir compartint amb nosaltres les vostres inquietuds sobre aquest tema (al marge dels privilegiats amb accés directe amb l’alcaldia que negocien els seus temes en privat sota l’advocació del famós precepte “qué hay de lo mío”).
Comitè i Junta 
i es pot saber qui són els de la tan cristiana advocació?
bona feina, de la gent de la junta i el comitè!
bona feina? un treball de 40.000 euritos que no serveix per res, que es va fer per una empresa privada sense la participació de la junta i el comité? porca miseria…..i tots nosaltres com idiotes seguint el joc….colla de pijosprogres ……no aprenem , no senyor!!!!!
per cert , un pessimiste és un obtimista ben informat. Ehteeee vihhhhste?
Benvolguts i benvolgudes membres del Comitè i de la Junta:
Em permeto de participar en aquest bloc perquè aquesta darrera frase, la del “qué hay de lo mío”, m’ha inquietat bastant. Som tots humans i pot ser fins a cert punt normal que hi hagi persones que, passant de la negociació col·lectiva, es creguin per sobre del procés i pretenguin calmar les seves limitades visions del món a través d’una negociació particular, esbiaixada, oferint-se com a solució o remei de tots els mals i fent-se valdre com a imprescindibles. Dic que és normal, i aquestes personetes tant humanes i baixes ens han de despertar compassió. El que m’inquieta de veritat, però, és que l’alcalde les rebi. L’altre dia un company vostre deia a la màquina de cafè que l’alcalde havia dit que moltes persones l’anaven a veure particularment. Que un alcalde que sempre ha predicat que les qüestions de personal són temes “menors” i que ja té delegades les funcions en el seu personal de confiança (electe o no), com pot ser que doni audiència a gent que vagi a discutir-li quatre cèntims a finals de mes? Si això és cert, i l’alcalde atén aquestes demandes, s’ha ben embarcat en camins de difícil retorn.