Arxivar per Mai de 2010

19
maig
10

¡¡¡VA SER ELL . . . !!!

De les autèntiques raons per les quals la crisi és culpa dels funcionaris i de per què és just (i encara poc) que se’ls tregui un 5% del sou per sufragar la crisi que ells han provocat

  

L’any 2001, un bidell d’escola pública amb contracte laboral de l’Ajuntament de Matafaluga de Dalt, que tenia un excessiu i immerescut sou de 700 euros nets al mes, va tenir una idea que canviaria el destí del món: en lloc de dedicar el seu excessiu i immerescut sou a capricis també immerescuts i excessius, aniria a la sucursal del banc del poble i demanaria un préstec hipotecari per comprar un pis.

 Aquí comença tot. Com que el banc (que com tothom sap, és una organització benèfica sense ànim de lucre) va fer-li unes condicions avantatjoses i li va dir que, amb unes lletres mensuals de 300 euros, podia demanar un segon crèdit pel mateix import, també per a invertir en habitatge i que, posant a lloguer aquest segon habitatge, pagaria la lletra i li quedarien 400 euros nets per viure mentre el temps i els interessos favorables el feien propietari de dos pisos, el bidell d’escola pública amb contracte laboral de l’Ajuntament de Matafaluga de Dalt va comprar dos pisos.

 Això no va passar inadvertit a altres bidells d’altres escoles que, amb sous similars van pretendre fer negocis semblants (la cobdícia, ai las…) i, fent augmentar la demanda de pisos, van fer-ne augmentar el preu.

 Fou així com, al cap de dos anys, en veure que els mateixos pisos que van costar-li deu, ara valien vint-i-cinc, el bidell decidí vendre’ls, cancel·lar els crèdits adquirits, i reinvertir el capital novament en pisos. Aquesta vegada, però, va tenir la cautela de diversificar la inversió: per una banda seguia comprant habitatge (els preus mai pararien de pujar) i, per l’altra, adquiria accions borsàries de risc.

 Novament, al cap de dos anys, havia triplicat la inversió inicial. Ara la cosa anava molt bé i calia fer un pas endavant: on es feien realment els quartos de la construcció era en l’adquisició de terrenys aparentment sense interès que, requalificats per l’alcalde oportú, generaven grans dividends a curt termini. Els polítics, pobrets, pressionats per l’interès privat de les empreses que generaven riquesa al sector públic, no podien impedir la febre requalificadora, víctimes tots ells, dels funcionaris com el bidell de l’escola pública de Matafaluga de Dalt.

 El 2006, el nostre bidell va tenir una idea genial i alhora terrorífica (digna, per tant, d’un funcionari desvagat): ja posats a invertir, vist que la febre immobiliària afectava a qualsevol que tingués front i que els pobres més pobres també volien pisos, invertiria en bancs que donessin crèdit a persones sense recursos (al cap i a la fi, no ho oblidem, els bancs eren entitats benèfiques sense ànim de lucre). Com ho podrien pagar i què passaria si tots els pobres abandonaven l’habitatge de cop i això provocava que el mercat immobiliari se saturés amb un munt d’habitatges sense habitar a causa del desnonament dels que hi vivien, són coses complicades en què el bidell no va caure.

 Aleshores, la història ja la coneix tothom: quan el bidell va ser conscient que havia invertit diners en uns crèdits que ningú no tornaria, va vendre les seves accions del paquet d’hipoteques d’alt risc a bancs estrangers que van comprar-li amb tota la bona fe, com a entitats benèfiques (començant per Lehman Brothers als EUA i continuant per altres bancs avui intervinguts pels governs), i va explotar la bombolla immobiliària ja que els pisos que ningú no podia pagar, ningú els pagava, però els diners ja s’havien prestat.

 És per això que, per culpa del bidell de l’escola pública de Matafaluga de Dalt —que avui, gràcies a les puges d’IPC dels darrers deu anys cobra cada mes 850 euros nets, el fill de puta!— que tots els funcionaris i empleats al servei de l’administració hem de pagar la seva usura indigna, el seu engany sistemàtic a bancs i corporacions borsàries, i la mala fe amb què va obligar als polítics a corrompre’s.

¡¡¡ A LA FOGUERA…!!!

Anuncis
14
maig
10

La mare que els va parir…

Estava cantat. Però no perquè ja ens ho esperéssim, ens hem indignat menys per les mesures de reducció del dèficit anunciades pel Govern Central. O sigui que la solució a tots els mals del món és abaixar el sou del personal al servei de l’administració un cinc per cent. Aquestes mesures suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics del treballadors i treballadores.

Les crisis, històricament, sempre s’aprofiten per mirar de rebaixar els drets socials, pressionar la classe treballadora, reforçar els diferències entre els rics i els pobres i enfortir l’argumentari neoliberal segons el qual la funció pública és una nosa.

O sigui: deu anys de disbauxa urbanística i fortunes amassades a corre-cuita pels grans empresaris i cacics d’arreu (incloent la maranya de requalificacions municipals que tard o d’hora hauran de sortir a la llum), deu anys d’especulació general (urbanística, bancària, creditícia, política…) insostenible i advertida per qualsevol ciutadà amb ulls a la cara, deu anys veient que, en aquest país, el sistema financer, amb total impunitat i amb la complicitat dels governants, ha fet i desfet a plaer el que li ha donat la gana fins a deixar això fet un nyap, i ara resulta que els culpables de tot som els treballadors. Començant pels servidors públics, som el blanc més fàcil.

Els servidors públics, molts dels quals, tenen salaris que no arriben o que escassament superen els 1.000 euros mensuals. Els mateixos que, quan hi havia vaques grasses no van tenir cap millora salarial.

Cal recordar que les condicions i els drets que tenim, no són precisament fruit del favor de cap govern, sinó de la lluita per cada mil·límetre en tot allò que ha suposat un avanç. Cap d’aquests drets nostres està garantit ni salvaguardat de les seves urpes si no els defensem i lluitem per ells.

No es parla ni es denuncien les despeses inútils dels milers i milers d’assessors de l’Estat, de Comunitats, de Diputacions i d’Ajuntaments. Assessors amb sous que multipliquen els dels empleats públics i que no tenen cap responsabilitat en la seva tasca, ni els sous que cobren els polítics per pertànyer als consells d’Administració dels Empreses Públiques. Sous, que en molts dels casos són el segon o tercer sou que cobra el polític de torn. Empreses Públiques que, es financen dels Pressuposts públics, amb dèficits de desenes de milers de milions d’euros i que creen una Administració paral·lela sense cap tipus de control. No podem deixar d’expressar la repugnància que tota aquesta manipulació mereix. Ens tracten com a imbècils submissos.

Cal aixecar la veu i defensar la nostra dignitat i els nostres drets legítims d’aquesta intolerable agressió. Cal sortir i lluitar contundentment sense descans fins obligar al govern a donar marxa enrere d’aquesta injusta i injustificable mesura. És necessari prendre consciència que no actuar ara és una irresponsabilitat que ens portarà a un futur cada vegada més precari per a tots els treballadors.

Per tant, creiem totalment necessari recolzar i participar en les iniciatives que es prenguin per a combatre aquesta injustícia.

Les mesures que nosaltres adoptaren i l’abast de les mateixes, estan molt pendents de l’interpretació que el nostre Alcalde faci d’aquest atropellament.

11
maig
10

A veure si ara l’encertem

Com a resultat de l’últim compromís adquirit pel govern amb els representants dels treballadors, s’està complementant la valoració amb la participació activa del personal amb plantilla. Amb aquest objectiu, s’han portat a terme diverses sessions de treball on s’han establert els criteris de base i s’han completat els factors que ajudin a precisar les condicions de cada lloc de treball.

 Els passos que estem seguint són:

  • Anàlisi dels factors realitzada per LTC.
  • Incorporació de factors complementaris per part dels representants – recopilació de totes les observacions fetes pels treballadors a títol particular o col·lectiu.
  • Bolcat de les dades recollida en les reunions informatives amb els col·lectius.
  • Consulta de la taula negociadora amb els sectors.
  • Anàlisi de riscos del lloc de treball derivat de l’estudi realitzat per la Mútua.
  • Incorporació de tots els factors a valorar en cada lloc de treball en la taula.
  • Retorn per a la seva comprovació a tots els treballadors.
  • Correccions, si fos necessari.
  • Puntuació de tots els barems i factors.

 Així mateix s’han cridat a consultes als primers col·lectius (guàrdia urbana, brigada, cementiris, guarderies, esports, neteja) per tal de recopilar informació que permeti tenir una visió real del lloc de treball. Aquest procés continuarà fins a completar la totalitat de la plantilla. Hem de dir que s’està duent una bona dinàmica de treball, així com que també hi ha un esforç per l’enteniment i l’acord per ambdues parts i esperem que, aquesta vegada sí, acabi de la millor manera possible. Fruit d’aquesta negociació col·lectiva hi ha un primer acord amb la guàrdia urbana, així com amb el personal de neteja i es troba avançat amb la brigada i el personal de cementiris.

Aquesta setmana es realitzaran quatre sessions més de treball, on es continuarà la feina de consulta amb als col·lectius convocats.








Comentaris recents

Mai 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   juny »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

RSS Canal Sindical

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Anuncis