La mare que els va parir…

Estava cantat. Però no perquè ja ens ho esperéssim, ens hem indignat menys per les mesures de reducció del dèficit anunciades pel Govern Central. O sigui que la solució a tots els mals del món és abaixar el sou del personal al servei de l’administració un cinc per cent. Aquestes mesures suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics del treballadors i treballadores.

Les crisis, històricament, sempre s’aprofiten per mirar de rebaixar els drets socials, pressionar la classe treballadora, reforçar els diferències entre els rics i els pobres i enfortir l’argumentari neoliberal segons el qual la funció pública és una nosa.

O sigui: deu anys de disbauxa urbanística i fortunes amassades a corre-cuita pels grans empresaris i cacics d’arreu (incloent la maranya de requalificacions municipals que tard o d’hora hauran de sortir a la llum), deu anys d’especulació general (urbanística, bancària, creditícia, política…) insostenible i advertida per qualsevol ciutadà amb ulls a la cara, deu anys veient que, en aquest país, el sistema financer, amb total impunitat i amb la complicitat dels governants, ha fet i desfet a plaer el que li ha donat la gana fins a deixar això fet un nyap, i ara resulta que els culpables de tot som els treballadors. Començant pels servidors públics, som el blanc més fàcil.

Els servidors públics, molts dels quals, tenen salaris que no arriben o que escassament superen els 1.000 euros mensuals. Els mateixos que, quan hi havia vaques grasses no van tenir cap millora salarial.

Cal recordar que les condicions i els drets que tenim, no són precisament fruit del favor de cap govern, sinó de la lluita per cada mil·límetre en tot allò que ha suposat un avanç. Cap d’aquests drets nostres està garantit ni salvaguardat de les seves urpes si no els defensem i lluitem per ells.

No es parla ni es denuncien les despeses inútils dels milers i milers d’assessors de l’Estat, de Comunitats, de Diputacions i d’Ajuntaments. Assessors amb sous que multipliquen els dels empleats públics i que no tenen cap responsabilitat en la seva tasca, ni els sous que cobren els polítics per pertànyer als consells d’Administració dels Empreses Públiques. Sous, que en molts dels casos són el segon o tercer sou que cobra el polític de torn. Empreses Públiques que, es financen dels Pressuposts públics, amb dèficits de desenes de milers de milions d’euros i que creen una Administració paral·lela sense cap tipus de control. No podem deixar d’expressar la repugnància que tota aquesta manipulació mereix. Ens tracten com a imbècils submissos.

Cal aixecar la veu i defensar la nostra dignitat i els nostres drets legítims d’aquesta intolerable agressió. Cal sortir i lluitar contundentment sense descans fins obligar al govern a donar marxa enrere d’aquesta injusta i injustificable mesura. És necessari prendre consciència que no actuar ara és una irresponsabilitat que ens portarà a un futur cada vegada més precari per a tots els treballadors.

Per tant, creiem totalment necessari recolzar i participar en les iniciatives que es prenguin per a combatre aquesta injustícia.

Les mesures que nosaltres adoptaren i l’abast de les mateixes, estan molt pendents de l’interpretació que el nostre Alcalde faci d’aquest atropellament.