Hem estat en silenci durant un llarg període de temps. La cautela i el sentit comú, en un procés de negociació col·lectiva com el que tenim entre mans, ens han portat a contenir-nos (i, moltes vegades, passar per alt temes que mereixien la nostra intervenció pública) amb el desig d’arribar a bon port i de no alimentar la desconfiança natural entre els dos extrems de la taula negociadora.
Ara, però, s’acosten dos moments importants per al personal de l’Ajuntament: un, l’aprovació dels pressupostos municipals; en ells s’hi ha de veure reflectit l’esforç fet fins ara (i, sobretot, la voluntat del govern a l’hora de fer realitat els pactes). L’altre, l’esgotament de la legislatura: s’acosten unes eleccions municipals abans de les quals cal tenir lligats els acords de la taula negociadora. Lamentablement, sabem per experiència pròpia i aliena que tot el que no es fa abans de “canviar d’amos”, difícilment es porta a terme.
Per tant, El Noi del Sucre recomença la seva activitat a partir d’avui i us tindrà puntualment informats dels avenços en matèria de personal.
0 Respostes to “la vida continua”