acomiadaments

El passat 31 de gener, sense avís previ, vuit persones amb contracte amb l’Ajuntament de Figueres i vinculades al Pla de barris del Centre Històric, van rebre un trasllat amb la suspensió del seu contracte. L’argument que els esgrimí personalment l’alcalde, acompanyat dels tres gerents (101.000 euros anuals l’alcalde; 72.000 el gerent d’urbanisme; 55.000 el de govern; 50.000 el de l’àrea d’atenció a les persones, altres costos laborals a part), és que la Generalitat els havia comunicat que no pagaria, durant el 2012, els diners previstos per a l’execució del pla per al qual havien estat contractats.

Per entendre’ns, que l’Ajuntament no podia adelantar durant un any els costos laborals d’aquests treballadors, cosa que representaria, per a les arques municipals, la suma de 175.354,06 euros reintegrables. Per acabar-ho d’adobar, l’Alcalde va afegir-hi que un dels motius pels quals se’ls acomiadava era que el govern no podia comptar, a diferència de Fisersa, amb la solidaritat de la resta de treballadors de l’ajuntament, que no acceptarien baixar-se el sou per salvar-los el lloc de treball.

Ens oposem enèrgicament a aquests acomiadaments. I ens hi oposem perquè, precisament avui que surten publicats els sous dels regidors de l’ajuntament a la premsa, ens sembla injustificable, immoral, digne d’una autocràcia bananera, que es prenguin mesures com aquesta en nom de la crisi mentre el govern regala sous i pensions als regidors i encara es tingui la barra de parlar de la insolidaritat dels treballadors municipals.

No hi ha excusa!

Al llarg de tota la setmana passada i l’anterior, seguint la instrucció que es deduïa de la darrera assemblea, una gran part del personal va presentar instàncies sol•licitant la funcionarització. Com deixàvem clar en la carta que vam entregar a l’Alcalde el dia 21 de novembre, un procés de funcionarització del personal laboral, a part de ser legítim i factible, representa un reconeixement per a aquells treballadors fixos que s’han incorporat a l’Administració complint tots els requisits i procediments legals. En paraules del text presentat, «el fet de tenir un contracte amb règim laboral o en règim funcionari no respon a res que pugui justificar-se objectivament, ni per la diversitat de tasques, ni per la responsabilitat exercida en la custòdia o tramitació de documents públics, ni per cap barem que no sigui fruit del simple atzar a l’hora de determinar el tipus de contracte. Per si tot això no fos prou rellevant i per si quedaven dubtes a l’hora d’equiparar-nos als funcionaris, el famós Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, ens fa partíceps, a tots els efectes, de les retallades que afecten la funció pública».

Ara que estem en temps d’ajustos pressupostaris, la funcionarització representa un estalvi per a la corporació que voreja —si no depassa— el 5% anual de cada nòmina amb contracte laboral. Això és així perquè les nòmines de funcionaris no cotitzen atur i, per tant, aquest és un concepte que l’Ajuntament s’estalviaria. Si assumim que l’Ajuntament de Figueres té contractada en règim laboral a més de la meitat de la plantilla, l’estalvi que suposaria per a les arques municipals un procés de funcionarització, és enorme i fàcilment calculable.

Hi ha precedents: el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Roses ja ho han posat en pràctica aquest mateix 2011. A l’Ajuntament de Figueres, el personal de serveis socials que s’havia de transferir a aquell consorci fallit, va passar un senzill procés que ha culminat amb la seva funcionarització.

Tothom parla de retallades i d’austeritat i els governs d’arreu es veuran obligats a prendre mesures impopulars. Per contra, al procés de funcionarització aconsegueix molts objectius de cop: posa ordre a una irregularitat històrica, demostra voluntat d’atendre les demandes del personal municipal, acompleix una promesa que l’Alcalde actual va fer un any abans de les eleccions… Però és que per si això fos poc, genera estalvi per a l’Ajuntament, és una mesura a favor de l’austeritat i del control del dèficit públic.

Alcalde, no hi ha excuses que valguin.

Prendrem mal

L’atenció ciutadana a la planta baixa de l’edifici de serveis fa mesos que s’ha degradat molt. A l’interior de l’OMAC amb prou feines hi ha dues o tres persones atenent el públic i aquesta situació ja sembla normal. L’Ajuntament projecta una imatge singularment patètica, d’abandonament del servei públic, amb ciutadans enfadats que fan cues interminables. La qüestió podria ser anecdòtica i el comitè d’empresa i la junta de personal diríem que els governants són els qui decideixen les prioritats a l’hora de dotar (o desproveïr) l’administració de recursos i que les urnes són al final les qui avaluen la qualitat dels serveis.

Però aquesta vegada toca mullar-nos i denunciar públicament que el nivell de degradació a la qual alguns serveis són sotmesos (el cas més visible i lamentable dels quals és l’OMAC) posa en perill la salut dels treballadors. Ciutadans enfadats per un servei deficient, s’enrabien (amb raó) i —ja més de tres i de quatre vegades— amenacen, coaccionen, insulten els empleats públics en qui s’ha delegat la responsabilitat de ser la cara de l’Ajuntament. La presència d’agents de la Guàrdia Urbana a la planta baixa del Firal s’ha fet necessària en més d’una ocasió per mantenir la calma i garantir l’ordre.

Ens han fet saber de memòria la cantarella de l’austeritat i de la crisi, però precisament per això, perquè som tots més vulnerables dins d’un sistema que no pot garantir els seus mínims, es fa difícil entendre per què es tolera una degradació tan evident de serveis bàsics a la primera línia d’atenció al ciutadà. Si les coses continuen com ara, prendrem mal.

d’al·legacions i de terminis

Avui, 4 d’agost, finalitza el termini extraordinari d’exposició pública del document de valoració i catalogació de llocs de treball aprovat inicialment pel Ple del dia 5 de maig de 2011. Per tant, finalitza també el termini per a la presentació d’al·legacions.

Sembla ser que fins al moment les al·legacions presentades, tan individuals com col·lectives, voregen el centenar. Això és una bona notícia i cal prendre’n nota: el personal al servei de l’administració, contràriament al clitxé malintencionat que sovint se sol vendre, ens sentim implicats en la descripció del nostre lloc de treball, tenim observacions a fer per a la millora organitzativa, sentim aspiracions legítimes per a fer que el nostre lloc sigui remunerat correctament.

El comitè d’Empresa i la Junta de Personal hem presentat també una sèrie d’al·legacions genèriques (genèriques en contraposició a singulars) sobre el document que es porta a aprovació. Aquestes al·legacions genèriques són observacions i consideracions generals sobre tot el que destil·la el document i tot allò que podia haver reunit i que finalment no contempla. Concretament, en deu punts, desenvolupem temes com la manca de rigor a l’hora de fer els organigrames i la valoració, la inexplicable presència de càrrecs de confiança interferint en tasques administratives amb reconeixement orgànic, que les remuneracions brutes anuals s’han fet en base al decret 8/2010 de mesures extraordinàries, la demanda explícita que la proposta de promoció no inclogui els noms de les persones que ocupen les places a promocionar, la discrecionalitat a l’hora de determinar qui ocupa llocs de cap de servei, la manca de previsió en les ràtios d’empleats determinades per legislacions sectorials, la manca de rellevància del Pla d’Igualtat i, finalment, la subjectivitat a l’hora de determinar la singularitat d’algunes places.

Un document com la valoració i proposta d’organització per a un ajuntament de quatre-cents treballadors per força ha de ser complex i és pràcticament impossible que no contingui errors. Això ho entenem. Però perseverar en els errors sí que seria lamentable. Per tant, esperem que en aquest nou termini de resolució que s’inicia demà i que durarà entre tres i sis mesos (en funció de la consideració administrativa que tingui l’expedient un cop vista la ingent quantitat d’al·legacions i la complexitat de les mateixes), s’imposi una lògica que busqui en el pacte i el diàleg solucions als problemes estructurals.

Per cert, si algú vol llegir el document sencer d’al·legacions que han presentat Comitè i Junta, que ens enviï un correu i li farem arribar.

Presentacions

Dimarts passat, 5 de juliol, els membres del Comitè d’Empresa i la Junta de Personal vam assistir a una reunió de presentació de la nova regidora de personal, Sra. Marta Felip. En aquesta reunió l’alcalde va exposar-hi breument i a trets molt generals quines serien les línies principals d’actuació del govern al llarg d’aquesta legislatura en matèria d’organització interna i recursos humans.

Entre d’altres coses, va confirmar-nos que de moment no hi haurà un càrrec eventual de lliure designació exercint les funcions de cap de personal i que el bagatge i perfil tècnic de la nova regidora es consideren suficients per fer front a les necessitats del servei. També va dir-nos que la valoració es portarà a terme, tot i que s’allargarà el període d’exposició pública per tal que la nova regidora pugui familiaritzar-s’hi abans de mirar-se i entendre les al·legacions. Sobre aquest mateix tema, va incidir especialment en què potser, a l’hora d’aplicar la valoració i atenent al moment d’especial dificultat econòmica pel qual passa el país, es trigarà més del que inicialment es preveia.

El Comitè d’Empresa i la Junta de Personal fem una valoració positiva d’aquesta reunió i, sobretot, celebrem que amb l’arribada de la nova regidora de personal s’hagin desencallat (ja des del primer mes) temes enquistats molt de temps i que corrien el risc d’eternitzar-se. El primer ha estat el de la brigada de cementiris, als membres de la qual, des de feia tres mesos, no se’ls reconeixia (ni se’ls retribuïa) el dret al descans setmanal.

Esperem que això representi una nova manera de fer i que la nova regidora de recursos humans, gràcies al seu “bagatge i perfil tècnic”, sàpiga estimular el personal de la casa sense caure en les temptacions dels que l’han precedit en el càrrec, la primera de les quals és, com bé sabeu, creure que els mals de l’Ajuntament s’arreglen castigant la gent que no fitxa a les vuit en punt.

Estarem atents.

Comiat a Josep Maria Marcè

Segons hem llegit a premsa, al Ple d’ahir finalment no va nomenar-s’hi el coordinador-gerent de govern tot i que l’ordre del dia contemplava un punt de creació de la plaça i un altre de nomenament.

La persona que ha ocupat aquest lloc durant els darrers quatre anys, Josep Maria Marcè, torna al consell comarcal a desenvolupar-hi les tasques de gerència.

El Comitè i la Junta volem fer públic el nostre suport i reconeixement al gran professional i excel·lent persona que ha estat al capdavant d’aquesta gerència. Josep Maria Marcè encarna, probablement, algunes de les qualitats directives que més escassegen en l’entorn laboral de les administracions: com a representants sindicals hem trobat sempre un interlocutor raonable, proper, dialogant, i que ha afrontat els problemes de cara, des de la responsabilitat i la consciència institucionals.

JOSEP MARIA, ET DESITGEM MOLTA SORT!

Mal contractat, pitjor acomiadat

L’AJUNTAMENT DE FIGUERES ACOMIADA UN FUNCIONARI INTERÍ DUES HORES DESPRÉS DE NOMENAR-LO

 
Imagina’t que et presentes, pels volts de novembre, a un procés selectiu per a ocupar una plaça d’interí a l’Ajuntament de Figueres. Imagina’t, a més, que el procés de selecció és molt renyit, s’allarga un temps, s’hi presenten una trentena de candidats però guanyes la plaça demostrant, que tant per currículum com per coneixements, ets el millor aspirant.

Imagina’t que el 10 de febrer (un mes després d’arribar) et truquen de Recursos Humans perquè vagis a signar el nomenament. Imagina’t que surts de Recursos Humans amb la tranquil·litat de saber que ja estan resolts tots els papers en relació al teu lloc de treball. Imagina’t que dues hores després, el mateix dia, el notificador municipal arriba amb el trasllat d’un decret signat per l’alcalde comunicant-te que des d’aquell moment, t’han acomiadat.

Sembla un malson? Doncs és el que va passar-li ahir a un company arquitecte.

Les explicacions per part dels dirigents municipals són diverses i contradictòries: hi ha qui parla d’errors en la previsió de despesa en nòmines, qui de quotes en aplicació de la llei de pressupostos de l’estat, qui d’amortització de places.

Ens és igual. Constatem, en tot cas, tres coses:

La primera és que mentre se’ns exigeix com a treballadors públics proximitat i empatia en l’execució de les nostres tasques, qui mana aquesta administració tracta els empleats com el bestiar: signar nomenament i acomiadament el mateix dia sense que ningú fos capaç de dir-li ni mitja paraula a aquesta persona, és una estranya barreja de crueltat, irresponsabilitat i malaptesa…

La segona és que, tant si assumim que les raons per a l’acomiadament són legals com si no, la concatenació d’errors de direcció que han conduït fins a una situació tan lamentable, haurien de fer que algú es replantegés l’estructura directiva d’aquest ajuntament. En altres paraules: no ens podem permetre dirigents amb sous d’alta responsabilitat a causa de la incompetència dels quals succeeixin errors d’una magnitud tan gran i que aquí no passi res.

La tercera té a veure amb la deriva inquietant que estan adoptant les coses en aquest ajuntament: no ens podem permetre que els recursos humans es gestionin a cop de timó sense solta ni volta. Les circumstàncies ens són adverses i, en els temps d’incertesa econòmica que corren, això afegeix més llenya al foc. Per dos mesos i mig de substitució que li quedava de contracte a aquest arquitecte, calia tot això? Alcalde: necessitem una política de personal coherent, amb criteris racionals, i que qualsevol actuació es prengui des de l’altura moral, legal i humana que exigeixen les circumstàncies.

Poca broma

Al llarg d’aquesta setmana i en diversos fòrums municipals s’ha sentit dir que l’Ajuntament no podrà pagar nòmines a partir de setembre. L’origen d’aquesta informació ve directament de càrrecs electes i eventuals. O sigui: membres del govern.

Com a Comitè d’Empresa i Junta de Personal no volem entrar en polèmica. El pressupost no ens sembla ni bé ni malament sempre i quan s’ajusti als principis de racionalitat i sentit comú que han de guiar l’administració. Només advertim que, tant si realment és el govern qui té la percepció d’aquesta fallida en tresoreria, com si són aquests càrrecs que, motu propi, van llençant aquest missatge esperant la complicitat dels treballadors en relació a les retallades que es preveuen, ens sembla una manera nefasta de començar l’any.

Sigui com sigui, ho trobem inoportú, lamentable, immoral. Amb el pa no s’hi juga. Poca broma.

Al·legacions al pressupost per al 5%

El dia 27 de desembre de 2010 el Ple va aprovar inicialment el pressupost 2011. Moltes persones que treballen a la casa s’han alertat al veure o sentir que l’informe de l’interventor diu que el famós cinc per cent que s’ha tret de les nòmines per cobrir déficit, contravenint el mandat legal, no s’ha utilitzat per a aquest efecte. És per això que han circulat per l’Ajuntament uns models d’instància que pot signar tothom que vulgui adherir-se a una al•legació conjunta que diu el següent:

“EXPOSEM: Que en el darrer ple de 2010 (27 de desembre) va aprovar-se inicialment el pressupost municipal per a 2011. Que el Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, diu, a l’article 14, que els recursos afectats per la reducció de costos de personal es destinaran a sanejar el romanent de tresoreria quan aquest sigui negatiu. Que l’Ajuntament de Figueres té un romanent negatiu de tresoreria i que, segons informa l’interventor municipal, els 284.891,02 euros que s’han substret de les nòmines del personal de l’Ajuntament per sanejar els romanents de tresoreria no s’han destinat a aquest efecte i que no s’està atenent al mandat legal.Per tot això, SOL•LICITEM: Que es doni per presentada aquesta instància com a AL•LEGACIÓ al pressupost municipal per a l’exercici 2011.Que els 284.891,02 euros que s’han substret de les nòmines de personal es destinin a allò a què obliga el mandat legal.”
                                                                                                                                                                        També volem informar-vos que des del Comitè i la Junta, estem elaborant altres al•legacions al pressupost de les que us mantindrem infomats/ades.

la vida continua

Hem estat en silenci durant un llarg període de temps. La cautela i el sentit comú, en un procés de negociació col·lectiva com el que tenim entre mans, ens han portat a contenir-nos (i, moltes vegades, passar per alt temes que mereixien la nostra intervenció pública) amb el desig d’arribar a bon port i de no alimentar la desconfiança natural entre els dos extrems de la taula negociadora.

Ara, però, s’acosten dos moments importants per al personal de l’Ajuntament: un, l’aprovació dels pressupostos municipals; en ells s’hi ha de veure reflectit l’esforç fet fins ara (i, sobretot, la voluntat del govern a l’hora de fer realitat els pactes). L’altre, l’esgotament de la legislatura: s’acosten unes eleccions municipals abans de les quals cal tenir lligats els acords de la taula negociadora. Lamentablement, sabem per experiència pròpia i aliena que tot el que no es fa abans de “canviar d’amos”, difícilment es porta a terme.

Per tant, El Noi del Sucre recomença la seva activitat a partir d’avui i us tindrà puntualment informats dels avenços en matèria de personal.