[indi]gestió dels recursos humans

L’àrea de Recursos Humans té el mal costum de no donar resposta a la majoria de peticions que formula el personal de la casa. Això no és cap novetat i ha estat una queixa sostinguda al llarg dels anys. Per això, moltes vegades, el personal de la casa ha confiat en els seus representants sindicals, ha demanat al Comitè i la Junta que abanderin les seves causes i, per sort, la pressió dels “més” ha pogut aconseguir respostes o negociacions.

Ens trobem però que, per primera vegada, ni tan sols el Comitè i la Junta aconsegueix obtenir respostes a temes que afecten a la globalitat del personal. I això és curiós perquè ara que a Recursos Humans hi ha algú que també per primera vegada n’exerceix les funcions de cap (Sra. H. , càrrec eventual d’assessorament i confiança a qui un organigrama il•legal l’ha nomenada a dit com a cap de recursos humans), ens trobem amb la pitjor interlocució de la història d’aquest ajuntament.

Senyora H: som tots conscients que té un paper de mal jugar. Però precisament per això, perquè l’antipatia que desperta un càrrec com el seu no es traslladi a l’àmbit personal, li agrairíem una mica més de sentit comú. Vostè ha de decidir si vol jugar un rol tècnic o vol jugar un rol polític. Si vol jugar un rol tècnic ha de donar respostes, ha de conèixer el funcionament de l’administració i no pot escudar-se rere l’eterna canterella de “el que mani el senyor regidor”. Si, per al contrari, vol jugar un rol polític, justificar silencis, decisions de mal digerir des de punts de vista legals, i alliçonar el personal amb arguments de servilisme al govern, la cosa està més magra.

Perquè si vol jugar al rol tècnic, com a tècnica la respectarem. Però si juga al rol polític (sense ser-ne), com a política la tractarem. No oblidem que cobra un sou d’alta direcció (un sou que no ha estat valorat en cap estudi) i que els problemes d’un alt directiu són diferents als problemes d’un auxiliar administratiu. Digui’ns què vol ser de gran, Sra. H. Doni’ns mostres d’interès pels problemes del dia a dia, per les qüestions legals, aporti solucions enlloc de problemes, i sigui, en definitiva, la cap de Recursos Humans que aquest ajuntament necessita i es mereix.

Dues mil cinc-centes gràcies!

Avui no és un missatge combatiu ni de crítica sinó de congratulació. Aquest bloc, després de dues setmanes en actiu, porta registrades prop de 2.500 visites. Dit en altres paraules, una mitjana de més de 150 entrades diàries.

Les noves tecnologies (el progrés, ai las!) incorporen petits sistemes de control d’impacte. Això permet, a diferència de l’era mecànica (alguns en diuen era analògica), una proximitat, una immediatesa, que fins ara ni somniàvem.

Per això, per fer d’aquest bloc un bloc llegit i seguit (i per tant, amb més credibilitat cada dia), volem donar-vos les gràcies. Fem d’aquesta eina de comunicació una cosa viva, eficaç i llegida. Està a les vostres mans i, de moment, ho esteu fent la mar de bé.

Gràcies!

Un tema preocupant

En els darrers mesos hi ha hagut un incomprensible increment de les baixes laborals a l’Ajuntament de Figueres. Mai, en cap altre context, tantes persones han hagut d’abandonar el seu lloc de treball per prescripció mèdica. Ens consta que la mútua contractada per l’Ajuntament fa un seguiment exhaustiu i qualificat d’aquestes baixes i que, en general, el personal està content amb aquest seguiment.

Ara bé, lluny de la complaença per aquests seguiments satisfactoris, la mútua mèdica hauria de començar a inquietar-se: per què avui per avui paga més baixes que fa un any? Per què, per exemple a l’àrea d’atenció a les persones, hi ha hagut més de vuit baixes (confirmades totes pels serveis mèdics de la mútua) ens els darrers sis o set mesos relacionades amb angoixa, depressions reactives per stress laboral i altres quadres psicològics relacionats amb la feina? I la Guàrdia Urbana? El nombre de baixes i l’estat de desànim que s’hi respira hauria de disparar algunes alarmes.

Alguna cosa passa amb la prevenció de riscos laborals que no està funcionant. Alguna cosa passa amb la patètica gestió dels recursos humans que s’està duent a terme des de l’Ajuntament de Figueres. Alguna cosa que podria tenir relació amb els càrrecs eventuals i càrrecs electes que sobrepassen amb escreix les seves atribucions legitimats per un organigrama il·legal (fins i tot amb casos de coacció). Alguna cosa que potser té a veure amb la distància entre el discurs oficial segons el qual tot es fa amb voluntat de funcionar com una empresa, mentre ningú d’aquests entén que l’administració pública treballa i ha de treballar amb altres paràmetres: salvaguardar la igualtat d’oportunitats, la responsabilitat en la gestió de l’erari públic, el respecte pels terminis que garanteixen la publicitat i la lliure concurrència, i, en definitiva, una sèrie de conceptes que, ara mateix, sonen a “xino” en l’imaginari d’alguns càrrecs de confiança.

Entraríem en detalls molt més escabrosos però la prudència i la confidencialitat ens impedeixen esbandir públicament determinats casos. Estem alarmats i preocupats i per això demanem que la mútua i l’empresa que supervisa els riscos laborals posin en marxa una investigació. La nostra salut s’ho val.

A part de demanar-ho a la mútua per escrit, entrarem per registre d’entrada aquestes preocupacions (a veure si tenim sort i ens contesten per escrit, cosa cada vegada més infreqüent: estem pendents encara que ens diguin alguna cosa sobre el fons de garantia social).